En guerra, Barcelona va fer de Sarajevo, assetjada, el seu 11è districte. Un model de col·laboració d’ajuda perdura
Per Joe Mathews
En guerra, Barcelona va fer de Sarajevo, assetjada, el seu 11è districte. Un model de col·laboració d’ajuda perdura
La Columna de la Democràcia es va escriure per a Democracy Local i Zócalo Public Square. Crèdit de la foto: Troleibús al barri de Mojmilo, Sarajevo, per Milan Suvajac via Wikipedia CC BY-SA 4.0
El 1992, Barcelona, Espanya, va anunciar la creació d'un nou, onzè districte de la ciutat.
Aquest Districte 11 no va ser tallat dels 10 districtes existents de Barcelona. De fet, no era dins ni enlloc a prop dels límits de la ciutat. Estava a 1.600 km de distància. El Districte 11 era la capital de Bòsnia, Sarajevo, que en aquell moment estava assetjada per les forces sèrbies, que van bombardejar la ciutat durant gairebé quatre anys, matant milers de civils.
Més de tres dècades després, la col·laboració de guerra entre Barcelona i Sarajevo perdura com un model de l’ajuda mútua i les connexions properes que les ciutats hauran de forjar si volen sobreviure a un segle XXI de canvi climàtic, pandèmia i violència estatal.
Barcelona i Sarajevo junts van demostrar que la millor manera perquè les ciutats s’ajudin entre elles en temps de conflicte és evitar les amargues discussions polítiques del moment, i en canvi centrar-se en el que les ciutats fan millor: resposta d'emergència, ajuda als barris, planificació i construcció.
Avui en dia, ciutats de tot el món estan debatent sobre com, i si, han de respondre als conflictes globals, especialment la guerra entre Israel i Hamas a Gaza. Algunes localitats han decidit no involucrar-se en guerres llunyanes, sota la teoria que no és la feina de les ciutats dur a terme política exterior. Altres localitats s'han involucrat, declarant el seu suport a un alto el foc, sovint sota termes preferits pels grups pro-palestins.
Tots dos enfocaments han demostrat ser contraproduents, alimentant el conflicte en lloc de la solidaritat.
Les ciutats que han intentat esquivar el debat sobre declaracions han enfrontat protestes disruptives i boicots per una percepció de fredor. En el meu petit poble del sud de Califòrnia, de 26.000 habitants, un grup anomenat “progressista”, enfadat perquè el nostre consell va decidir no considerar una moció d’alto el foc, va llançar campanyes a les xarxes socials acusant els membres del consell de donar suport al genocidi.
Mentrestant, les ciutats que consideren declaracions d’alto el foc s’han tornat amargament dividides, especialment perquè els debats sobre les declaracions sovint van acompanyats d’antisemitisme i assetjament. I fins i tot quan les localitats aconsegueixen adoptar declaracions d’alto el foc, descobreixen que les declaracions tenen poc impacte real sobre les persones i llocs llunyans que pateixen la guerra.
Per això, la història del Districte 11 de Barcelona mereix més atenció ara. En lloc de només debatre o emetre una declaració, Barcelona el 1992 va activar la seva gent, els seus governs i els seus recursos per ajudar Sarajevo com si fos un barri de Barcelona, amb la seva pròpia gent patint sota atac. Durant els anys de la guerra, la intervenció del Districte 11 de Barcelona va proporcionar ajuda humanitària, incloent diners, menjar i subministraments mèdics, a Sarajevo.
Per què va sorgir el Districte 11? Els barcelonins se sentien molt units a Sarajevo el 1992, per diverses raons. Per una, Barcelona es preparava per acollir els Jocs Olímpics d’estiu aquell any, i alguns funcionaris locals mantenien relacions de treball amb els seus homòlegs a Sarajevo, que havia acollit els Jocs Olímpics d’hivern de 1984. A més, els residents de Barcelona, una ciutat diversa i oberta, sentien una afinitat cultural per Sarajevo, una ciutat amb una barreja ètnica sense grup majoritari i una tradició de tolerància. I Sarajevo, com Barcelona, era part d'una província que havia intentat aconseguir més autonomia i independència del seu govern central.
Després, el 17 de maig de 1992, el jove fotoperiodista Jordi Pujol Puente—que venia de Catalunya, la regió autònoma de la qual Barcelona és capital—va ser assassinat a Sarajevo mentre cobria els combats.
La tragèdia va inspirar una onada de suport públic a Barcelona, incloent l’anunci que Sarajevo era ara el Districte 11. El 1994, Barcelona va reforçar el seu suport a Sarajevo amb un acord escrit comprometent-se a reconstruir la ciutat danyada per la guerra i a establir una Agència de Democràcia Local a la capital de Bòsnia.
Després de la guerra i el setge que van acabar a principis de 1996, Barcelona i el seu govern provincial van ampliar el seu suport, coordinant la rehabilitació del barri de Mojmilo i reconstruint instal·lacions olímpiques i una escola.
El 1998, Barcelona i Sarajevo van ampliar el seu acord per incloure suport a la cultura i l’esport, ampliar programes per als joves i promoure la cooperació empresarial entre les dues ciutats. L’any 2000, Barcelona i Sarajevo van signar un “protocol d’agermanament” que les va fer, efectivament, ciutats germanes.
La col·laboració entre Barcelona i Sarajevo ha disminuït en alguns moments, però mai ha acabat. L’any 2022, els líders de la ciutat la van revitalitzar, amb esdeveniments del 30è aniversari i nous acords bilaterals per treballar en col·laboracions universitàries, desenvolupament sostenible, polítiques de gènere, polítiques socials, polítiques culturals, economia verda, programes per a joves i iniciatives de pau.
Vaig aprendre la història del Districte 11 durant una recent visita a Barcelona per assistir al primer festival de democràcia local, organitzat per ALDA, fundada als Balcans durant els anys 1990. ALDA s'ha convertit en el principal creador de col·laboracions entre governs locals i societats civils a Europa, Àsia Central i el nord d'Àfrica. Està expandint el seu treball més enllà cap a l'Àfrica i Amèrica del Sud. Un funcionari de Barcelona que va assistir al festival em va dir que la ciutat està treballant per ajudar municipis ucraïnesos danyats o ocupats per Rússia i ha augmentat la seva despesa en ajuda humanitària per a Gaza.
De tornada a Los Angeles, on treballo, el consell de la ciutat està immers en un debat divisori sobre una resolució d’alto el foc a Gaza. Desitjo que Los Angeles, i altres ciutats, deixessin de discutir sobre Israel i Hamas, i en canvi proporcionessin més suport directe als municipis que pateixen la guerra.
Los Angeles i els seus líders podrien fins i tot seguir l'exemple de Barcelona. Adopteu un parell de ciutats (per exemple, Rafah a Gaza i Khàrkiv a Ucraïna) com a barris de Los Angeles, i redirigiu part dels diners pressupostats per als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 per a l'ajuda actual i la futura reconstrucció.
